Saltar apartados

Clínica jurídica de interés público e inclusión social

¿Què és la CliDIP?

La Clínica Jurídica de Dret, Interès Públic i Inclusió Social (CliDIP) és un projecte-marque desenvolupat dins de la Clínica Jurídica de la Facultat de Dret de la Universitat d'Alacant. Mitjançant aquest projecte, l'àrea de Filosofia del Dret, àrea responsable del mateix, pretén contribuir a crear les condicions per a la formació de futurs juristes compromesos amb una idea de Dret i de cultura jurídica que, mentre que superació del formalisme encara imperant (tant en l'exercici mateix del Dret com en la teorització des de la concepció positivista normativista), permeta la transformació social a la llum dels valors d'autonomia i igual dignitat -substrat axiológico del principi d'imperi de la llei i dels drets humans.

Amb aquesta orientació, la CliDIP, mentre que institució jurídica educativa, acull llavors la concepció de l'ensenyament jurídic que resulta com a corol·lari o projecció d'una concepció del Dret que es denomina postpositivismo i que (a) ni redueix el Dret centralment a la seua dimensió autoritativa (superant així el formalisme positivista que posa el focus d'atenció en les raons formals o autoritativas -i.i. independents del contingut- que articularien el raonament jurídic justificatiu) (b) ni tampoc, en sentit oposat, ho redueix a la seua dimensió de finalitats o valors (no incorrent així en aqueix altre extrem que consisteix a desdibuixar per complet les diferències entre raonament jurídic i raonament moral en entendre que les raons substantives -o dependents del contingut- derroten a les autoritativas i es constitueixen en únic eix del raonament jurídic; en la literatura s'ha denominat a aquesta posició neoconstitucionalismo).

D'aquesta forma, la concepció postpositivista del Dret, que conforma un dels eixos o pressupostos teòrics de l'ensenyament clínic, es presenta com una concepció potent del Dret. El Dret és abordat des d'una perspectiva argumentativa i des d'aquesta perspectiva és caracteritzat com una práxis social amb dues dimensions articulades de forma complexa: (1) l'autoritativa o formalista (sense incórrer en una lectura totalment formalista del Dret, el postpositivismo afirma la rellevància que té la seua dimensió autoritativa per a la protecció d'aqueixos valors substantius (seguretat i, finalment, autonomia) que subjauen a l'ideal de l'imperi de la llei; (2) la substantiva, valorativa o finalista (en tant que praxi social el Dret ha de desembolicar-se a la llum dels valors que la doten de fonament, els seus béns inherents). Entremesclades es presenten tambien tant la necessitat pràctica de la coacció pública (estariamos d'una altra manera %u2013parafrasejant a Ihering- davant %u201Cun foc que no crema%u201D), com l'ús justificat de la mateixa (d'ací la reivindicació de la importància de l'argumentació com a forma de control racional o intersubjetivo).

Perquè les idees presentades cobren vida en el desenvolupament d'una cultura jurídica que ad intra faça realitat el potencial del Dret per a la transformació social en el sentit indicat, al mateix temps que ad extra difon una comprensió elaborada del Dret -més enllà de la seua consideració molt generalitzada entre els no juristes com un instrument coercitiu que solament fa valdre els interessos dels ja poderosos-, entenem que és necessari una reflexió sobre l'educació jurídica: l'educació clínica se'ns presenta com un corol·lari o projecció, com s'ha dit, d'un compromís amb la materizalización d'una concepció postpositivista del Dret per a la nostra pràctica jurídica. Amb aquest objectiu, la CliDIP de la Facultat de Dret de la UA cerca reunir a juristes i a altres professionals de l'àmbit de les ciències socials (treballadors socials, psicòlegs socials, educadors socials, sociòlegs, economistes) provinents de l'àmbit de la Universitat, de l'Administració Pública, d'organismes públics (Sindic de Greuges, Tribunals etc) amb professionals i representants de la Societat civil (ONGs, Fundacions, associacions, exercici lliure de la professió) creant un espai per a l'acció social a través del Dret que complisca amb l'objectiu educatiu-formatiu de futurs millors juristes (i científics socials).

¿Para quin una CliDIP? Objectius.

El desenvolupament del potencial del Dret i de la pràctica jurídica per a la transformació social en el sentit abans apuntat exigeix la formació de juristes amb els coneixements teòrics i metodològics adequats, amb capacitats argumentatives-crítiques, i amb disposicions de caràcter que els porten a exercir la seua professió a la llum dels valors correctes.

Amb la finalitat de contribuir a la consecució d'aquests objectius, la CliDIP projecta la realització de tot un seguit de activitats que tindran lloc tant en la seu universitària com en les institucions col·laboradores amb la finalitat de que els estudiants, submergint-se en els problemes propis de la realitat de diferents contextos socials, bolquen els seus coneixements teòric-pràctics, els revisen i facen ajustos, reflexionen i de la mà dels professionals juristes i d'altres àmbits de les ciències socials es familiaritzen amb els desafios de donar resposta adequada a través del Dret i a la llum dels valors constitucionalment protegits als interessos legítims dels grups que es troben en condicions de major vulnerabilitat.


¿Quines activitats es realitzen en el si de la CliDIP?

Dins del projecte-marque de la CliDIP es troba la Unitat-Clínica d'infància i adolescència en el sistema de tutela administrativa i de joves extutelados. En l'actual fase de desenvolupament d'aquesta unitat-clínica, els estudiants matriculats en la mateixa, guiats per un/a professor/a de l'àrea de Filosofia del Dret (actualment, la professora Victoria Roca) s'ocuparan de: (a) crear ponts de col·laboració amb diverses institucions públiques i privades vinculades amb el grup social objectiu de la intervenció, (b) definir i implementar projectes concrets d'acció social a través del Dret.

Durant el curs acadèmic 2018-2019, la CliDIP va començar a orientar i dotar de contingut a la seua unitat clínica d'infància i adolescència. S'estan asseient les bases d'un projecte amb la Fundació Diagrama i un altre amb Creu Roja consistents en una intervenció dirigida als xiquets, adolescents i jovenes extutelados del recurs de protecció i del recurs de re-educació para: (1) la detecció d'aquelles necessitats vinculades amb la protecció dels seus drets fonamentals, (2) el disseny i implementació d'un programa adequat de visibilización de la seua realitat i de les dinàmiques estructurals que suposen un obstacle per a la real materialització dels drets dels xiquets i de l'interès %u201Csuperior del menor%u201D, (3) l'assessorament-acompanyament jurídic dels menors en col·laboració amb juristes i altres professionals de les ciències socials que treballen amb ells, (4) la realització de tallers formatius en capacitats argumentatives en general i en Dret per a la ciutadania (acostant als xiquets, adolescents i jovenes extutelados el llenguatge dels drets humans i d'institucions com el parlament, els tribunals, l'Administració, el defensor del Poble, fomentant en ells molt especialment les capacitats per a la deliberació i l'argumentació pròpies d'una societat veritablement democràtica).

A més, en la Facultat de Dret es duran a terme diversos seminaris de debat i tallers formatius amb professors i altres professionals de l'àmbit de les ciències jurídiques i socials i amb representants d'ongs o associacions especialment vinculades amb les defensa dels drets de la infància i de l'adolescència. A tals efectes, la unitat-clínica d'infància i adolescència ha integrat com a professors col·laboradors, entre uns altres, al professor Francisco José Francés del Departament de Sociologia II, a la professora Ana Rosser del Departament de Comunicació i Psicologia Social, a la professora Esther Villegas de Treball social i Serveis socials, tots ells de la Universitat d'Alacant, també a la directora de la Revista d'Interès Públic de la Universitat Nacional de la Plata, la professora de Dret processal Carlota Ucín. Al costat d'ells, s'estan tendit ponts per a comptar amb professionals de la Fundació Diagrama i de Creu Roja, d'Unicef, del Sindic de Greuges (i molt especialment amb l'Observatori del Menor constituït en el seu si i que duu a terme una valuosa labor com a fòrum de debat per als diferents actors que treballen per la protecció dels drets dels menors i de cerca de solucions dins de les competències adscrites a la institució), de la fiscalia de Menors, del servei territorial d'acció social, advocats especialitzats en menors i representants d'associacions de Famílies d'Acolliment.

¿Quins són els eixos metodològics del treball en la CliDIP?
Per a saber més sobre els fonaments teòric-pràctics de la CliDIP.

(a) Una aproximació al Dret des d'una perspectiva argumentativa

L'ideal de l'imperi de la llei és un ideal civilizatorio de control d'exercici del poder que es projecta precisament en la necessitat que les decisions estiguen fundades en normes generals preexistents: ara bé, lluny de presentar l'activitat interpretativa i aplicativa del Dret com una activitat purament logicista o mecànica com sol fer el formalisme, la perspectiva argumentativa posa de manifest que la mateixa és una activitat essencialment pràctica, açò és, que implica judicis de valor que, en la mesura en què es recolzen en raons (institucionals o autoritativas, i substantives) públiques i intersubjetivamente controlables, no es redueixen al pur subjectivisme. La perspectiva argumentativa posa de manifest a partir d'açò la necessària connexió interpretativa-justificativa entre Dret i moral. Les aportacions realitzades per la teoria argumentativista del Dret, la teoria de la prova i també per una interessant literatura sobre el paper de les virtuts en el raonament pràctic ens proveeixen de tot un instrumental metodològic i conceptual que suposa, per dir-ho de forma sintètica, una rehabilitació de la raó pràctica i la possibilitat del control racional (intersubjetivo) de l'exercici de poder a través del Dret. Aquesta perspectiva argumentativa es projecta igualment en l'activitat creadora de Dret en seu legislativa: tal activitat també va a estar jurídicament controlada -a la llum de les exigències del constitucionalisme polític- pel marc normatiu que suposa el vedat vedado dels drets humans recollits en la nostra Constitució i en altres convenis internacionals. Imperi de la llei, protecció dels drets humans i argumentació intersubjetivamente controlable són, d'aquesta forma, els vímets d'una comprensió total del constitucionalisme democràtic i de l'avanç civilizatorio que el mateix suposa per a un exercici del poder polític compromès amb la protecció dels valors d'autonomia i d'igual dignitat.

(b) Una concepció sobre l'ús o enfocament del Dret i dels drets: el Dret d'Interès Públic i el litigi d'Interès Públic (o anàlegs: litigi de Dret Públic, de reforma estructural, estratègic)

El LIP és una pràctica estesa en molts paises de latinoamerica que persegueix incidir sobre la necessitat que l'Administració aprove i implemente polítiques públiques que materialitzen els drets socials recollits en les Constitucions. L'origen d'aquest tipus de litigi col·lectiu pot rastrejar-se en els moviments pro drets civils en els EUA: les public interest actions, que persegueixen objectius de reforma estructural i que no han de ser confoses amb les class actions per tenir aquestes com a única fi el rescabalament econòmic dels perjudicats. Seguint la caracterització que en la literatura es fa de l'orientació d'aquest tipus de litigis: %u201Ces tracta de portar avant certs reclams de grups socials que es troben en condicions de desavantatge, intentant provocar així un canvi de statu quo ja que el mateix és violatorio dels drets fonamentals i dels compromisos constitucionals en general. Amb tal fi pot resultar necessari: (a) revisar una pràctica de Dret Públic en la mesura en què resulte violatoria dels drets defensats, o bé fortament insatisfactòria si tenim en compte que que el compromís constitucional és la seua protecció, o ben (b) revisar una estructura burocràtica que en algun moment estiga lesionant drets fonamentals o ben (c) s'assenyale i judicialice un cas «testimoni» com a estratègia per a aconseguir un canvi col·lectiu%u201D [Ucín 2009, 2016]. En aquest escenari, assumeixen un paper central les ONGs i un altre tipus d'organitzacions i associacions (també els amici curiae) que donen veu als interessos silenciats en molts àmbits de la vida pública, enriquint el debat, permetent així entendre millor el problema i, amb sort, arribar a solucions amb majors nivells d'imparcialitat.

Encara que a Espanya no existeixen fins avui mecanismes processals que permeten accionar a la manera del litigi estructural (més enllà de la representació dels interessos públics per a la quin està legitimat el ministeri fiscal en casos d'interessos col·lectius i difusos i la figura del coadjuvant com a figura més pròxima a l'amicus curiae), el Dret d'Interès Públic pot incorporar-se com a enfocament o mètode a una educació clínica que, amb el substrat teòric-pràctic que representa la concepció postpositivista del Dret, perseguisca fomentar una cultura jurídica no formalista que permeta visibilizar i urgir a donar resposta a través del Dret als obstacles estructurals que incrementen les condicions de vulnerabilitat de certs grups socials (infància i adolescència procedents de famílies desestructurades o que arriben al nostre pais amb els fluxos migratoris derivats de diferents tipus de pressions, els joves ex-tutelats, persones sense llar, empleades domèstiques, adults a la presó, menors en el sistema de justícia juvenil, etc.)

I és que el Dret d'Interès Públic com a enfocament o com a disciplina engloba, juntament amb el LIP com a estratègia judicial, tot un conjunt d'estratègies jurídiques (reforma del Dret, educació jurídica, alfabetització jurídica, serveis jurídics d'assistència legal, acompanyament jurídic, etc) que persegueixen l'enfocament del Dret i dels drets amb finalitats emancipatorios: açò és, amb l'objectiu de visibilizar i revertir els impediments polítics, socials, econòmics estructurals que es converteixen en un obstacle perquè tinguem una societat decent en relegar la participació (dominació) i silenciar els interessos (opressió) de certs grups socials que, per aquesta raó, acaben per ser convertits en grups subordinats. L'enfocament d'IP en relació amb el Dret i amb l'educació clínica, al mateix temps que es concentra en les causes estructurals que subjauen a un cas de violació individual dels drets, porta a més de la mà una visió deliberativa pròpia dels nostres sistemes democràtics en constituir-se en una eina per a facilitar l'entrada de totes les persones afectades a l'espai de la deliberació pública.

(c) Un enfocament complementari a l'enfocament dels drets humans: l'enfocament dels deures.

Perquè l'enfocament dels drets tinga un impacte real més enllà de la dimensió discursiva de les institucions polític-jurídiques i dels reclams per part de la societat civil cal que siga complementat amb el desenvolupament i materialització del llenguatge dels deures correlatius sense el compliment dels quals els drets acaben per ser pura retòrica. Els deures que integren el contingut de cadascun dels drets són deures d'algú: dels altres éssers humans que habiten una determinada comunitat política, i molt especialment de les institucions públiques (organismes administratius entre uns altres) i privades. A l'Estat correspon al seu torn garantir el compliment dels mateixos. La rellevància d'un enfocament de deures és encara major quan parlem dels drets de certes categories de persones: d'aquelles especialment vulnerables o, segons els casos, d'aquelles en especials circumstàncies de vulnerabilitat. Només a manera d'exemple, pensem en les/els xiquetes/xiquets de famílies desestructurades, o en els xiquets i xiquetes que arriben com a migrants al territori del nostre Estat sense acompanyants adults, en els joves ex-tutelats, la gent sense llar, les persones internes en les presons del sistema de justícia penal d'adults, els joves en el sistema de justícia juvenil, les persones amb autonomia reduïda o dependents, la tercera edat, els treballadors/as domèstics. En el cas de la infància i adolescència, per exemple, la responsabilitat de les institucions públiques i privades adquireix matisos importants ja que s'articula en una multiplicitat de nivells: en el de la lluita pels drets de la infància, en el de suport als joves en la lluita pels seus drets, en el compliment dels deures per a la real protecció dels mateixos, en el de la salvaguarda del compliment d'aqueixos deures. Abordar els drets des de la perspectiva dels deures implicarà entre altres coses, submergir-se en l'estructura normativa i en els procediments administratius diversos que es constitueixen com el correlatiu desenvolupament o materialització de les garanties dels drets reconeguts constitucional o legislativament, revisar aqueixa estructura i procediments, denunciar obstacles i privilegis resultants de les dinàmiques del sistema, reinventar uns i uns altres (estructura normativa i dinàmiques administratives etc.) perquè, de debò, la lluita pels drets es materialitze en canvis reals en la vida de cadascuna de les persones.

(d) Una educació jurídica clínica o experiencial.

Una formació jurídica de qualitat que pose les condicions per al desenvolupament d'una cultura jurídica en el sentit ací indicat exigeix crear espais per a intentar que en els futurs egressats vagen forjandose, submergits en els problemes soci-jurídics, les disposicions de caràcter que faran d'ells bons professionals juristes. En l'àmbit de les professions jurídiques açò es tradueix en un cultiu de disposicions vinculades amb la virtuts dianoètiques (o intel·lectuals) i ètiques (la phronesis o saviesa pràctica) com són l'empatia i la imaginació ètica, la temprança, l'altura de mires i la valentia, la justícia i la compassió, l'honestedat, la sinceritat i la integritat, entre unes altres, també, i molt especialment, aquelles capacitats acte-crítiques que hauran de portar-nos a reflexionar sobre el propi rol dels juristes a la vista de la importància del Dret, donat l'enorme impacte que té el mateix en la vida de les persones. Doncs bé, juntament amb el paper que pot complir la lectura de la bona literatura per a acostar-nos a altres realitats i també per a la introsprección, segurament no hi ha millor lloc per a conèixer-les i per a conèixer-se i forjar-se a un mateix que la immersió com a participant actiu en els problemes i vivències pròpies d'aquelles persones o grups socials els interessos dels quals estan sent afectats en el nostre cas pel Dret, per les decisions de l'Administració, dels Tribunals etc. L'ensenyament clínic fomenta precisament una aproximació al Dret en acció en disposar als alumnes futurs juristes, sempre guiats per un/a tutor/a de l'àrea de Filosofia del Dret (responsable de la CliDIP), a treballar -cooperant amb professionals tant juristes com a treballadors socials, psicòlegs socials, educadors, sociòlegs, economistes- amb els grups socials que siguen el focus d'atenció del projecte clínic en qüestió. L'educació clínica implica així formar-se ajudant a professionals o, directament, a les persones del grup de referència utilitzant per a açò els coneixements jurídics i les habilitats argumentatives que caracteritzen al rol del jurista sota la seua millor llum. Aquesta aproximació clínica al Dret ens permet veure la urgència de desenvolupar el potencial del mateix -%u201Cla llei del més feble%u201D [Ferrajoli 1999] com a eina per a donar veu als interessos dels col·lectius en condicions de major vulnerabilitat promovent la visibilización i lluita contra les discriminacions estructurals obstacle per a la plena realització dels drets humans. La pedagogia en Dret, drets humans, institucions democràtiques i en les habilitats argumentatives necessàries per al ple exercici de la ciutadania democràtica (el que es coneix en la literatura clínica com Street Law) constitueix una preciosa eina per a l'acció social en mans dels alumnes de DRET, CRIMINOLOGIA, DADE i DECRIM que opten per matricular-se en la CliDIP. Tractem amb la CliDIP de contribuir a una educació jurídica que permeta llavors a les/els estudiants matriculades/us trencar amb una concepció formalista, pobra, del Dret i comprometre's professionalment amb el desenvolupament d'una cultura jurídica que llance una pràctica jurídica més profunda, rica, superior a la llum dels seus fonaments. Que prenguen consciència, en fi, que %u201Cpodem fer més i que, com a juristes, hem de fer-ho%u201D (J. Aguiló, a propòsit de M. Atienza, Podem fer més. Una altra forma de pensar el Dret, Ed. Passos Perduts, 2013).


Requisits d'accés

Els estudiants dels Graus de Dret, DADE, Criminologia, DECRIM que vulguen formar part de la Clínica Jurídica de Dret, Interès Públic i Inclusió Social hauran d'estar en l'últim any de grau i, per açò, haver superat les matèries de Teoria del Dret i de Filosofia del Dret. Se sol·licitarà un curriculum vitae i es realitzarà una entrevista amb la finalitat de seleccionar a les 5 persones que participaran en la clínica durant el curs acadèmic 2019-2020. Es valorarà especialment juntament amb l'expedient acadèmic, tenir una formació en temes vinculats amb la infància i l'adolescència, i haver realitzat activitats dins del servei de voluntariat de la UA o com a voluntari/a de alguna ONG.

Al marge de les activitats formatives en drets de la infància i de l'adolescència que tindran lloc en el si de la clínica, es recomana especialment que els alumnes/as es matriculen en aquells cursos d'especialització en matèria de menors o vinculats que siguen oferits en la nostra universitat pels diversos departaments de ciències socials.

Places oferides per a estudiants de Dret i DADE, Criminologia i DECRIM

Per al present curs acadèmic 2019-2020 s'ofereixen 5 places per a estudiants matriculats en les activitats pròpies de la clínica.

Període i horari de les pràctiques

Les activitats es desenvoluparan a partir del mes de Novembre i es perllongaran durant el segon quadrimestre del curs acadèmic 2019-20 en horari compatible amb el calendari docent.

Procediment de sol·licitud

L'alumnat interessat (estudiants de les titulacions de Dret, Criminologia, DECRIM i DADE de la Facultat de Dret de la Universitat d'Alacant) pot sol·licitar pràctiques en la Clínica Jurídica de Dret, Interès Públic i Inclusió Social, segons el procediment establit en l'Oficina de Pràctiques.

Reconeixement acadèmic de crèdits

La labor realitzada en el si de la Clínica jurídica de Dret, Interès Públic i Inclusió Social podrà ser reconeguda per l'assignatura de Pràctiques Externes (6 crèdits) o per crèdits d'activitat de voluntariat, quan aquesta labor haja sigut qualificada de forma favorable per la tutora del programa.

Qualificada l'activitat, els alumnes/as interessats/as sol·licitaran el seu reconomiento a través del campus virtual.

Normativa

REGLAMENT DE FUNCIONAMENT DE LA CLÍNICA JURÍDICA DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT

Facultat de Dret


Facultat de Dret
Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3573

Fax: (+34) 96 590 9896

Twitter: https://twitter.com/derecho_ua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464