Saltar apartados

Biografia del Patró Sant Raimundo Peñafort

Dominic humil i savi. Raimon: "Bon consell"

Va nàixer cap a l'any 1175, a Penyafort, prop de Barcelona, Espanya. Prompte demostrà tenir una extraordinària intel•ligència, i als 20 anys era professor de filosofia a Barcelona. Cap als 30 anys, va anar a la prestigiosa Universitat de Bolonya, Itàlia, per a perfeccionar el seu dret civil i canònic. Allí es va doctorar i va exercir com a professor. En 1219, va ser nomenat arxidiaca de la diòcesi de Barcelona. Va destacar pel seu amor als pobres.

En 1222, als 40 anys d'edat, va ingressar en l'Ordre de Predicadors (dominics) a penes 8 mesos després de la mort del fundador, sant Domènec de Guzman.

Raimon considerava que l'orgull era un perill per a la seua ànima. Convençut de la importància de fer penitència per la complaença amb què havia ensenyat, va demanar que li imposaren severs càstigs i oficis humiliants. Els seus superiors li van encarregar investigar com respondre preguntes difícils de moral que els fidels presentaven, a les quals va anomenar "casos de consciència". El resultat del seu treball va ser el seu famós llibre Summa de casibus paenitentialibus, la primera obra d’aquest gènere, que ha sigut de gran profit per a confessors i moralistes.

Tenia gran zel per l'evangelització i va treballar incessantment en la predicació, la instrucció i la confessió. Insigne predicador dotat amb "l'eficàcia de la paraula" va recórrer els territoris d'Aragó, Castella i Catalunya. Els seus acompanyants comentaven que semblava quasi impossible que un predicador aconseguira tantes conversions amb els seus sermons.

Segons una tradició molt discutida, sant Raimon va col•laborar amb sant Pere Nolasc en la fundació de l'orde de la Mercè, dedicada principalment a rescatar els cristians segrestats pels mahometans.

En 1230 el papa Gregori IX va cridar Raimon a Roma i li va donar diversos encàrrecs:

1- El va nomenar el seu confessor. En una ocasió va imposar al papa com a penitència atendre sempre molt bé les peticions que li feren els pobres.

2- Li va encomanar reunir el corpus canònic dels decrets dels pontífexs i concilis que no es trobaren ja en la col•lecció que Gracià havia fet en 1150. Després de tres anys de treball va publicar el seu famosíssim llibre en 5 volums Decretales. Fins a la compilació del Codex juris canonici, en 1917, la compilació de sant Raimon era considerada com la millor col•lecció de dret canònic a què els canonistes feien referència.

3- En 1235 el va nomenar bisbe de Tarragona, malgrat les súpliques del sant. Però poc després el sant va contraure una greu malaltia i el papa el va alliberar del càrrec a condició que Raimon proposara un candidat apte.

Per a recuperar-se de la seua malaltia, Raimon va tornar a Barcelona, la seua terra natal. Allí va ser rebut amb gran goig i es va dedicar a la contemplació, la predicació i la confessió. Tant la Santa Seu com el rei van confiar en Raimon importants treballs.

General de l'orde de sant Domènec

En 1238 van arribar a Barcelona els diputats del capítol general de l'orde dominicana, que havia tingut lloc a Bolonya, per a anunciar a Raimon que havia sigut triat superior general, com a successor de Jordà de Sajonia. Raimon va voler resistir-s’hi, però finalment va haver d’acceptar per obediència. Va visitar a peu totes les cases de l'orde sense disminuir en les seues austeritats i pràctiques. Va inculcar als seus fills l'amor de la vida lliurada en regularitat, de l'estudi i dels misteris espirituals. Va fer una síntesi de les constitucions de la seua orde i en va anotar els passatges dubtosos. Tres capítols generals van aprovar el nou codi. En un d'aquests capítols, que va tenir lloc a París en 1239, va aconseguir que s'aprovara la mesura d'acceptar la dimissió voluntària del seu superior, quan aquesta es fundara en raons justes. A l'any següent, després d’haver sigut superior només dos anys, va renunciar al càrrec. La raó va ser que havia complit 65 anys d'edat.

Va viure 34 anys més, que va dedicar a l'evangelització. Esclaria la doctrina davant les heretgies i cercava la conversió de tots, tant de cristians pecadors com de jueus i musulmans. Amb aquest objectiu va aconseguir que sant Tomás d’Aquino (dominic també) escriguera la Summa contra gentiles i que s'ensenyara l'àrab i l'hebreu en diversos convents de la seua orde. Va fundar un convent a Tunísia i un altre a Múrcia, que en aquella època estava dominada pels musulmans. En una carta al superior general en 1256 li informa que 10.000 sarraïns havien rebut el baptisme, fet extraordinàri, ja que aquest tipus de conversions eren molt escasses. Va introduir la inquisició a Barcelona i mostrava una gran caritat per tots. No obstant això no li van faltar adversitats. En una ocasió va ser acusat de comprometre fraudulentament un rabí jueu.

La "barca" miraculosa

Un dels incidents més famosos en la vida de sant Raimon va ocórrer durant un viatge en el qual acompanyava el rei Jaume a Mallorca. El sobirà, que era faldiller, havia promès esmenar-se, però no havia complit la promesa, per això Raimon li va demanar llicència per a partir a Barcelona; el rei no solament li la va denegar, sinó que va amenaçar de mort a qui s'atrevira a traure al sant de l’illa. Confiant en Déu, Raimon va dir al seu company: "Els reis de la terra poden impedir-nos la fugida, però el Rei del cel ens donarà els mitjans per a açò". Tot seguit es va dirigir al mar, va estendre la seua túnica sobre les ones, en va lligar un extrem a un pal perquè servira de vela i, fent el senyal de la creu, va muntar sense temor en aquella improvisada "barca". El seu company va quedar tremolant a la platja. La miraculosa barca va fer en sis hores el trajecte fins a Barcelona, a seixanta llegües de distància. La gent que va veure arribar el sant el va rebre amb aclamacions. Sense immutar-se, Raimon va arreplegar la túnica, que estava perfectament seca, se la va tirar sobre els muscles i es va dirigir al seu monestir. Una capella i una torre van ser construïdes en el lloc en què va desembarcar.

Mort i canonització

Els reis Alfons de Castella i Jaume d'Aragó van visitar sant Raimon durant l’última malaltia que va patir. Sant Raimon va morir a Barcelona el 6 de gener de 1275, als 100 anys d'edat. Davant el seu sepulcre es van obrar miracles. La butlla de canonització, publicada en 1601, cita alguns miracles com el que s’hi acaba de narrar.

Facultat de Dret


Facultat de Dret
Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3573

Fax: (+34) 96 590 9896

Twitter: https://twitter.com/derecho_ua

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464